Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat.
ULLAL 2024. Festival de fotografia incisiva  /\/ BAUMA
U
U
U
ULLAL 2024. FESTIVAL DE FOTOGRAFIA INCISIVA
( vv.aa )
Grandes clásicos anotados, Frases de M.Rajoy /\/ BAUMA
G
G
G
GRANDES CLÁSICOS ANOTADOS, FRASES DE M.RAJOY
( ana varela garcía )
DESTROZA ESTE FORMULARIO. Autoayuda para autonomxs  /\/ BAUMA
D_
DESTROZA ESTE FORMULARIO. AUTOAYUDA PARA AUTONOMXS
( ana varela garcía / aina oset / bauma  )
Más allá del burnout /\/ BAUMA
M
M
M
MÁS ALLÁ DEL BURNOUT
( nicole rose )
La conquesta del pa /\/ BAUMA
L_
LA CONQUESTA DEL PA
( piotr kropotkin )
Anarquía, una guía gráfica  /\/ BAUMA
A
A
A
ANARQUÍA, UNA GUÍA GRÁFICA
( clifford harper )
Majaras /\/ BAUMA
M
MAJARAS
( majaras montserrat )
Escrito para no morir /\/ BAUMA
E
ESCRITO PARA NO MORIR
( maría eugenia vásquez perdomo )
"Tenía que permanecer con vida para llevar a cabo la venganza. Compartir este relato es parte de esa venganza. Sorxwin."

( VV.AA. Mujeres más allá de las armas I )
"La nostra esperança era una insensatesa, però aleshores les revolucionàries teníem el cap una mica desequilibrat. I sense aquesta bogeria el món mai no podria canviar, i potser les revolucions serien impossibles."

( Errico Arrigoni. El meu somni la llibertat )

La màquia, teixint memòria transfeminista  /\/ BAUMA
L
LA MÀQUIA, TEIXINT MEMÒRIA TRANSFEMINISTA
La Màquia-Azadî Jin, grup trans­fe­mi­nista autònom, ha gene­rat des de 2019 un espai de tro­bada anual entre dones i dis­si­dents sexu­als i de gènere que, espe­ci­al­ment durant els anys 70, van par­ti­ci­par en la lluita armada en dife­rents llocs del món.

Les jornades Dones més enllà de les armes donen veu a aques­tes vivèn­cies que no han tin­gut el seu lloc a la His­tò­ria polí­tica amb majús­cu­les. Al fer-ho, connecten a dones i dis­si­dents que van deci­dir fer de la seva vida una lluita i generen un espai de tro­bada on refle­xi­o­nar sobre com­pro­mís, difi­cul­tats i for­ta­le­ses des del transfeminisme. Un espai on revi­sar el sen­tit de lluita des d'un fil roig (o negre,segons per qui ;) ) que con­necta a el pas­sat i el present per ubicar-nos, reconèixer-nos entre compis de lluita i projectar cap al futur.

Amb Bauma hem acom­pa­nyat tot aquest pro­cés amb la copu­bli­ca­ció amb La Màquia-Azadî Jin d'auto­bi­o­gra­fies de dones com Mar­gritt Schi­ller, Maria Eugé­nia Vas­quez Pedromo, Rose­lla Simone i les tretze his­tò­ries de sub­ver­sió i gènere del seu lli­bre. El llibre que com­par­teix títol amb les jor­na­des: Donne oltri le armi.
llegeix més
La conquesta del pa i el perquè de rellegir el clàssic /\/ BAUMA
L
LA CONQUESTA DEL PA I EL PERQUÈ DE RELLEGIR EL CLÀSSIC
La conquesta del pa ha estat i continua sent un dels textos més difosos de l'anarquisme clàssic, de fet ha inspirat alguns dels experiments socials més importants d'empremta llibertària, entre altres, el moviment revolucionàri majnovista a Ucraïna, la comuna de Shinmin a Manchuria o les col·lectivitzacions durant la revolució espanyola.

Transmet el fervor revolucionari i l'esperit de lluita que es respirava a les fàbriques i als camps d'àmplies zones d'Europa, entre els obrers i camperols de finals del segle XIX. L'entusiasme dels qui preveien i ja palpaven les revolucions que estaven per venir.
Kropotkin ens parla de què passarà l'endemà de la revolució, mirant de generar un imaginari sobre com ens organitzarem un cop hàgim enderrocat l'estat i el capitalisme. Exposa les idees de manera
clara i oberta, per tal que es puguin comprendre, debatre, contradir i, arribat el moment, adaptar i portar a la pràctica.
llegeix més
Majaras, el origen de la misoginia y la restricción de lo común /\/ BAUMA
M
MAJARAS, EL ORIGEN DE LA MISOGINIA Y LA RESTRICCIÓN DE LO COMÚN
Un viaje a través de la persecución a lo diferente. La historia de aquellas personas que se "desviaron del camino", aquellas que intentaron preservar el concepto de comunidad y el conocimiento ancestral. Este proyecto nace con la intención de rendir un homenaje a la figura histórica de la Bruja (recalcando que no somos, ni pretendemos ser, especialistas en investigación histórica), desmontando el estereotipo caricaturesco que fue creado durante su persecución y representando lo que fue en realidad, el exterminio de aquelles que no cabían en el nuevo esquema: viejes, solteres, pobres de los bosques, revolucionaries, antifeudales y anticlericales, parteras, comuneres, gays, lesbianas, trans, curanderes y un largo etc. Queremos recuperar el carácter revolucionarios y subversivo de estas realidades, eliminadas de la historia a través de la imposición de un modelo familiar, religioso, económico y de género único. llegeix més